RECOLLIDA SELECTIVA
Al 2004 va començar un canvi en el sistema de recollida de residus de Terrassa. Aquest canvi consistia en substituir les antigues àrees d’aportació formades per contenidors de tipus “iglús” de gran capacitat (3.200 litres) per contenidors amb tapa de menor capacitat. L’objectiu d’aquest canvi era facilitar l’accés dels usuaris a àrees d’aportació on es poguessin dipositar totes les fraccions, incrementant de forma notable el nombre d’àrees d’aportació amb totes les fraccions de residus.
El canvi ens va permetre passar d’un percentatge de tones recollides (selectiva) del 16% a l’any 2003 a superar el 33% actualment. També podem constatar un canvi de tendència en la quantitat de residus per habitant i que va arribar al màxim en l’any 2001 amb 1,25 kg. de residu per habitant i dia; a dia d’avui està per sota dels 1,05 kg per habitant, dia i any donat també la forta caiguda per la crisis. En aquest sentit podem concloure, que encara que la quantitat de tones de residus reciclats està disminuint, el percentatge de residus reciclats augmenta per la forta baixada dels residus de la fracció resta.
Durant l’any 2009 el nombre de contenidors de selectiva al carrer s’ha estabilitzat, inclús ha disminuït en fraccions com les de paper-cartró i orgànica. Aquest procés es mantindrà durant els pròxims anys, ja que l’objectiu és optimitzar els recursos existents, reduint contenidors que estiguin duplicats, especialment contenidors de resta, en les àrees d’aportació i completant les àrees d’aportació que encara no tinguin selectiva amb els contenidors sobrants.
Al 2014 s’ha començat un canvi en el sistema de recollida, amb la implantació de la recollida lateral en algunes zones, i que en el 2016 es va completar les àrees d’aportació laterals amb la fracció d’orgànica. Un objectiu en la implantació de recollida lateral va ser que totes les àrees d’aportació disposessin de les cinc fraccions.
Evolució dels contenidors
A l’any 1997, ja es podia fer recollida selectiva encara que amb molt poca mesura. La primera fase es va caracteritzar per la implantació d’iglús amb capacitat de 3.200 litres i afectava als residus de cartró, envasos i vidre. En una segona fase al 2003 es comencen a substituir els iglús de cartró i els d’envasos, per contenidors més petits de 1.100 litres, això va suposar passar en poc temps d’unes 400 àrees d’aportació a superar-ne les 1.000. Els nous contenidors van suposar un apropament a la recollida selectiva per part de més ciutadans que ara tenien els punts de recollida més accessibles.
De forma paral·lela també es va començar a implantar la recollida de la fracció orgànica. La fracció orgànica ja des d’un principi es va implantar a tot el municipi i es va fer present a tots els punts d’abocament, mentre que la implantació de punts de recollida de cartró i envasos es va limitar als punts on hi podia haver-hi més generació.
L’últim canvi important va ser la substitució dels iglús per la recollida de vidre, per contenidors petits de 360 litres. Aquesta acció es va dur a terme al 2005-2006 i va permetre reactivar el creixement de la recollida de la fracció vidre que ja s’havia estancat. La col·locació d’aquests contenidors completava les àrees d’aportació on ja hi havia els nous contenidors d’envasos i de cartró.
De la mateixa forma que s’ha anat augmentant la incorporació de nous contenidors de recollida selectiva, també s’ha anat reduint la presència de contenidors de la fracció resta i en els últims vuit anys s’ha passat dels 3.300 contenidors de resta a quasi 2.600.
La tendència en el futur serà continuar completant les àrees d’aportació amb totes les fraccions i continuar reduint el nombre de contenidors de la fracció resta.
Com realitzar la separació en origen
Aquí mostrem on van cadascun dels residus (no perillosos) que generem a les llars.
Selectiva orgànica
Aquest residu es diposita als contenidors amb tapa marró, i els materials que si poden abocar són:
- Restes de fruita
- Restes de carn i peix
- Restes de pa
- Paper de cuina i tovallons de paper
- Marró de cafè i restes d’infusions
- Petites restes de jardineria
- Serradures i llumins
- Taps de suro
NO podem abocar:
- Plàstics
- Brics
- Compreses i bolquers
Selectiva vidre
Aquest residu es diposita als contenidors petits verds, i els materials que si poden abocar són:
- Gots de vidre
- Ampolles de vidre
- Pots de vidre
NO podem abocar:
- Fluorescents
- Gots i plats de porcellana
- Vidre pla
Selectiva d’envasos
Aquest residu diposita als contenidors amb tapa groga, i els materials que si poden abocar són:
- Ampolles i garrafes de plàstic
- Brics
- Llaunes fèrriques i d’alumini
- Safates de porexpan
- Iogurts
- Paper d’alumini
NO podem abocar:
- Joguines
- Caixes de plàstic
- Bidons industrials
- Mobiliari de jardí
Selectiva de paper-cartró
Aquest residu es diposita als contenidors amb tapa blava, i els materials que si poden abocar són:
- Papers i diaris
- Cartrons
NO podem abocar:
- Brics
- Paper plastificat
Fracció resta
Aquest residu es diposita als contenidors verds, i els materials que si poden abocar són tots aquells que no van als altres contenidors o als serveis de deixalleria, incloent la deixalleria mòbil.